Quan parlem de l’espai, sovint ens evoca una visió èpica i romàntica, d’exploració i conquesta de nous mons. Però avui en dia l’espai forma part integral de la nostra vida diària. Sense anar més lluny, als nostres mòbils tenim un grapat d’aplicacions que usen sistemes espacials, des de la navegació i les comunicacions fins a la meteorologia i les imatges. En aquesta jornada parlarem de l’espai des d’una pluralitat de punts de vista, i proposarem una visió més realista i actualitzada de l’exploració i l’explotació de l’espai.
La jornada començarà tractant un projecte espacial molt pròxim: l’estratègia NewSpace de Catalunya, un exemple de com l’espai ja forma part del nostre dia a dia. Després, els instituts de recerca de la UB ens donaran una visió multidisciplinària de l’espai: els problemes pràctics de l’exploració espacial, la ciència que se’n deriva, com afecta la nostra vida i quins factors econòmics l’envolten, i ho completarem amb una mirada històrica cap al cel.
● Moderador: Xavier Luri, director de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB)
● Ponents:
○ Daniel Marco, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya
○ Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
○ Jordi Corbera, gestor del programa PCOT de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
○ Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona
Tant l’electrònica dels satèl·lits com els astronautes poden patir els efectes de la radiació de partícules d’origen solar. Per tant, és cabdal entendre pregonament els processos físics involucrats en les tempestes solars, i llur evolució i expansió a l’espai interplanetari, per tal de mitigar-ne els efectes, tant com sigui possible. Recentment, les agències espacials europea i estatunidenca han llançat dues missions científiques per estudiar el Sol, la seva activitat i l’heliosfera interna. Aquí resumirem alguns dels primers resultats obtinguts amb les dades d’aquestes missions i com l’ús de llurs observacions pot contribuir a millorar la predicció del temps espacial.
Des dels primers videojocs, l’espai ha estat un tema recurrent en aquests productes culturals. L’impacte social dels videojocs és també enorme, atès que una àmplia majoria de la nostra societat hi juga diàriament, un èxit que és degut a la combinació de narrativa i interactivitat típica d’aquest format, així com a un elevat grau d’immersió. La dinàmica de repte-aprenentatge-solució converteix els videojocs en l’eina d’aprenentatge més potent que ha generat l’actual revolució digital. Des d’aquesta perspectiva, com podem fer servir els videojocs per aprendre sobre l’espai? Quines visions de l’exploració transmeten aquestes obres? És possible reforçar els vincles entre ciència i ciutadania a través d’aquestes creacions culturals? Aquesta xerrada explorarà de quines maneres podem fer servir els videojocs per comunicar d’una manera més efectiva la ciència que ens permet explorar l’espai.
T’has imaginat mai com funciona la comunicació a l’espai? La internet interplanetària està formada per una xarxa que alberga diverses xarxes informàtiques que permeten la comunicació entre un conjunt de nodes: orbitadors del planeta (satèl·lits), robots d’aterratge i estacions terrestres, entre d’altres. Per poder enviar missatges a distàncies interplanetàries són necessaris protocols de comunicació i tecnologies que siguin tolerants a grans retards i a interrupcions. La internet resultant és una xarxa dinàmica i complexa. En aquesta xerrada farem un recorregut pels protocols de xarxa que han fet possible aquesta internet interplanetària.
La pols còsmica es troba a tot l’Univers. Formada a partir de les estrelles més velles o d’estrelles supernoves, aquesta pols arriba a l’espai interestel·lar, on resideix durant milions d’anys. A les regions més denses i càlides de l’espai, la pols es converteix en el principal motor de l’astroquímica en proporcionar àrees catalítiques per a les reaccions, mentre es protegeix contra la radiació d’alta energia destructiva. La pols còsmica és essencial per a la formació d’una àmplia gamma de molècules, des de l’aigua i l’hidrogen fins a les molècules orgàniques complexes. Finalment, aquestes regions més denses a l’espai es converteixen en el lloc de naixement de noves estrelles amb planetes que orbiten al seu voltant, en gran part creats amb l’agregació de grans de pols. Aquesta presentació mostra com la química computacional pot ajudar els astrònoms a identificar la composició química i l’estructura de la pols còsmica, i com contribueix als processos fonamentals de l’astroquímica.
Idioma: Anglès
Les missions espacials generen un impacte econòmic substancial a la Terra. Més enllà de l’activitat industrial relacionada amb el disseny, la fabricació, el llançament i l’operació d’aquestes missions, també proporcionen avantatges sobre el terreny, ja que les dades dels satèl·lits es fan servir per a nous objectius de productivitat, benestar i millora del coneixement. A més de les missions centrades en el comerç, les missions científiques i d’exploració generen coneixements que es poden aplicar a molts altres camps. En aquesta xerrada, explorarem aquests impactes i parlarem de com les noves capacitats creen oportunitats per a un canvi en els beneficis que la indústria espacial pot oferir a la societat i l’economia, basant-se en recerques realitzades per la comunitat científica del Regne Unit.
Idioma: Anglès
El metà és considerat un biomarcador important. La seva presència o absència a la superfície de Mart és el centre de certa controvèrsia: la seva formació pot estar relacionada amb la intervenció d’éssers vius o amb processos geoquímics i fotoquímics. D’acord amb l’experiència dels ecòlegs microbians, els metanògens terrestres podrien proliferar en algun racó de la superfície subsuperficial marciana? On s’haurien de buscar?
L’ésser humà és una espècie amb una gran capacitat d’adaptació a situacions molt extremes, des de les zones polars fins als deserts, principalment gràcies al funcionament del nostre cervell. Però estem preparats per fer viatges de llarga durada a l’espai? Els canvis de gravetat provoquen canvis fisiològics importants en molts teixits del nostre organisme, entre els quals el cervell. S’ha observat que llargues estades a l’espai provoquen canvis en la pressió intraocular i també en la intracranial, i indueixen alteracions en el sistema nerviós i problemes de visió. En aquesta presentació discutirem els canvis i les adaptacions fisiològiques que ha de fer el cervell humà per poder abordar viatges a l’espai, ja que és un ambient hostil per al qual no estem preparats evolutivament.
Les tecnologies d’observació relacionades amb la geociència i la teledetecció ambiental inclouen, entre d’altres, la robòtica i l’ús d’avions no tripulats, i s’apliquen extensivament al nostre planeta. Avui dia, però, comencen a tenir aplicació en altres planetes, en particular en l’exploració de Mart. En aquesta xerrada farem una revisió d’aquestes tecnologies i de la seva aplicació a la Terra i més enllà.
La microscòpia electrònica de transmissió (TEM) i les eines analítiques associades s’han convertit en un element crucial de la nanociència i de la ciència dels materials. En particular, l’espectroscòpia de pèrdua d’energia dels electrons (EELS) permet quantificar la composició química, i també els estats d’oxidació, de manera quantitativa, a la nanoescala. En aquesta xerrada explicarem com l’EELS ha estat crucial a l’hora d’extreure informació de meteorits per entendre millor com s’han format, o quina és la naturalesa dels protoplanetes.
L’edat mitjana gaudeix d’una trista reputació com a època fosca que no va comportar més que un retrocés respecte a la saviesa dels grecs i els miracles de l’enginyeria romana, com un parèntesi de mil anys d’ignorància. L’objectiu d’aquesta breu xerrada és mostrar com, ben al contrari, el període medieval va ser ric en coneixement astronòmic i com sense aquells mil anys d’experimentació i aprenentatge, no es podria entendre l’anomenada revolució científica de l’època moderna que ens ha dut a altres planetes.