-
Prof. Joan Guàrdia (Rector, UB), Prof. Jordi Garcia (Vicerector de recerca, UB), Prof. Albert Díaz (Coordinador dels instituts UB)22/06/2021, 09:00
-
22/06/2021, 09:15
● Moderador: Xavier Luri, director de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB)
Go to contribution page
● Ponents:
○ Daniel Marco, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya
○ Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
○ Jordi Corbera, gestor del programa PCOT de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
○ Mònica Roca, presidenta de... -
Dr Albert Díaz (Coordinador dels instituts de la UB)22/06/2021, 10:45
-
Àngels Aran (investigadora de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB))22/06/2021, 11:00
Tant l’electrònica dels satèl·lits com els astronautes poden patir els efectes de la radiació de partícules d’origen solar. Per tant, és cabdal entendre pregonament els processos físics involucrats en les tempestes solars, i llur evolució i expansió a l’espai interplanetari, per tal de mitigar-ne els efectes, tant com sigui possible. Recentment, les agències espacials europea i estatunidenca...
Go to contribution page -
Xavier Rubio-Campillo (investigador de l’Institut de Recerca en Educació (IRE))22/06/2021, 11:15
Des dels primers videojocs, l’espai ha estat un tema recurrent en aquests productes culturals. L’impacte social dels videojocs és també enorme, atès que una àmplia majoria de la nostra societat hi juga diàriament, un èxit que és degut a la combinació de narrativa i interactivitat típica d’aquest format, així com a un elevat grau d’immersió. La dinàmica de repte-aprenentatge-solució converteix...
Go to contribution page -
Carlos Borrego Iglesias (investigador de l’Institut de Recerca en Sistemes Complexos (UBICS) )22/06/2021, 11:30
T’has imaginat mai com funciona la comunicació a l’espai? La internet interplanetària està formada per una xarxa que alberga diverses xarxes informàtiques que permeten la comunicació entre un conjunt de nodes: orbitadors del planeta (satèl·lits), robots d’aterratge i estacions terrestres, entre d’altres. Per poder enviar missatges a distàncies interplanetàries són necessaris protocols de...
Go to contribution page -
Stefan Bromley (investigador de l’Institut de Química Teòrica i Computacional (IQTC))22/06/2021, 11:45
La pols còsmica es troba a tot l’Univers. Formada a partir de les estrelles més velles o d’estrelles supernoves, aquesta pols arriba a l’espai interestel·lar, on resideix durant milions d’anys. A les regions més denses i càlides de l’espai, la pols es converteix en el principal motor de l’astroquímica en proporcionar àrees catalítiques per a les reaccions, mentre es protegeix contra la...
Go to contribution page -
Will Lecky and Greg Sadlier (investigadors de l’Institut de Recerca en Economia (BEAT))22/06/2021, 12:00
Les missions espacials generen un impacte econòmic substancial a la Terra. Més enllà de l’activitat industrial relacionada amb el disseny, la fabricació, el llançament i l’operació d’aquestes missions, també proporcionen avantatges sobre el terreny, ja que les dades dels satèl·lits es fan servir per a nous objectius de productivitat, benestar i millora del coneixement. A més de les missions...
Go to contribution page -
Andrea Butturini (investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio))22/06/2021, 12:15
El metà és considerat un biomarcador important. La seva presència o absència a la superfície de Mart és el centre de certa controvèrsia: la seva formació pot estar relacionada amb la intervenció d’éssers vius o amb processos geoquímics i fotoquímics. D’acord amb l’experiència dels ecòlegs microbians, els metanògens terrestres podrien proliferar en algun racó de la superfície subsuperficial...
Go to contribution page -
Jordi Alberch (director de l’Institut de Neurociències (UBNeuro))22/06/2021, 12:45
L’ésser humà és una espècie amb una gran capacitat d’adaptació a situacions molt extremes, des de les zones polars fins als deserts, principalment gràcies al funcionament del nostre cervell. Però estem preparats per fer viatges de llarga durada a l’espai? Els canvis de gravetat provoquen canvis fisiològics importants en molts teixits del nostre organisme, entre els quals el cervell. S’ha...
Go to contribution page -
Shawn C. Kefauver (investigador de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA))22/06/2021, 13:00
Les tecnologies d’observació relacionades amb la geociència i la teledetecció ambiental inclouen, entre d’altres, la robòtica i l’ús d’avions no tripulats, i s’apliquen extensivament al nostre planeta. Avui dia, però, comencen a tenir aplicació en altres planetes, en particular en l’exploració de Mart. En aquesta xerrada farem una revisió d’aquestes tecnologies i de la seva aplicació a la...
Go to contribution page -
Sònia Estradé (investigadora de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB) )22/06/2021, 13:15
La microscòpia electrònica de transmissió (TEM) i les eines analítiques associades s’han convertit en un element crucial de la nanociència i de la ciència dels materials. En particular, l’espectroscòpia de pèrdua d’energia dels electrons (EELS) permet quantificar la composició química, i també els estats d’oxidació, de manera quantitativa, a la nanoescala. En aquesta xerrada explicarem com...
Go to contribution page -
Delfi I. Nieto Isabel (investigadora de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM))22/06/2021, 13:30
L’edat mitjana gaudeix d’una trista reputació com a època fosca que no va comportar més que un retrocés respecte a la saviesa dels grecs i els miracles de l’enginyeria romana, com un parèntesi de mil anys d’ignorància. L’objectiu d’aquesta breu xerrada és mostrar com, ben al contrari, el període medieval va ser ric en coneixement astronòmic i com sense aquells mil anys d’experimentació i...
Go to contribution page
Choose timezone
Your profile timezone: